Sóc viuda de fa temps. Estic acostumada a compartir les coses. A la vida de parella, a donar i a rebre amb la persona amb qui compartim amistat i afecta. Sé molt bé que no puc repetir la felicitat que compartia amb el meu marit. Això està en el passat però el present també és maco, amb una amistat, amb honestedat i actitud positiva per fer-nos companyia en els moments agradables i també en els moments difícils. Una persona que se senti sola i vulgui, com jo, compartir els bons moments i els dolents de la vida, que en la vida, hi ha de tot.
Si quieres que te lo traduzca, no hay ningún problema. Me lo dices. Gracias
