Soc separat,(que no és sinònim de desesperat), amb dos fills, que són en aquests moments, el més important que tinc a la vida, i els pocs moments que puc estar amb ells, ara l'omplen per complet, però miro al futur i sóc mol conscient que no sempre serà així. No sóc ni millor ni pitjor que ningú, simplement sóc un ésser humà, amb els meus defectes i virtuts. He après (no sense cops i esforç), que la vida està feta per a compartir-la, no pretenc canviar el món, però tampoc que el món em canviï a mi.
